Remunta de l edifici Beateri

Basterrechea i Tejada

Les estructures de fonamentació existents seran principalment les encarregades d assolir les noves sol·licitacions, que en la majoria dels casos són de menor entitat que les presents a l Estat Actual. Un cop executat el pla de cales que tenia l objectiu de definir quin tipus de fonamentació, quin és el seu estat de conservació i en quin estrat de terreny es troba la fonamentació dels murs, s ha de dir que s ha trobat diferents tipus fonamentació, entre les que es poden descriure les següents: Murs d origen Romà, aquests arriben a una cota de fonamentació variable, però sempre recolzats sobre l estrat resistent de roca, on per les seves grans prestacions els assentaments son quasi nuls. Murs posteriors a l època romana: Executats en diferents èpoques i amb diversos materials, des de tàpia fins a maçoneria de pedra o fins i tot murs de carreus, aquests murs es recolzen principalment sobre l estat de reblert anomenat  flavi , un estrat poc resistent i per tant amb uns assentaments majors que els murs de naturalesa romana que es fonamenten sobre l estrat de roca. El tercer grup fa referència a murs del grup anterior, però tenen la singularitat que es fonamenten total o parcialment sobre la volta romana trobada en paral·lel a la façana de la plaça del pallol. En vista de la disparitat de dades trobades i per tal garantir l estabilitat del conjunt i un comportament uniforme, s ha considerat que els murs que recolzen sobre l estrat de roca no tindran cap assentament i que les altres fonamentacions per tal de no patir assentaments diferencials s han de portar al mateix estrat. Per aconseguir-ho, s han emprat mètodes de fonamentació profunda que per mitja de micropilons, en aquest cas, on es capturarà aquests murs i es portaran les seves càrregues fins a l estrat de roca per tal garantir un assentament quasi nul.