Pavelló poliesportiu Balafia

L'edifici és un pavelló esportiu d'unes mesures, aproximadament, en planta de 45x61 metres, que dóna servei a les necessitats d'una zona de la ciutat integrada pels barris de Balàfia i secà Sant Pere, sent un espai contenidor i flexible, que pugui donar cabuda a diferents activitats. Per aquesta raó, el programa desenvolupa una pista poliesportiva, un rocòdrom, unes grades fixes i altres mòbils segons les necessitats. L'edifici també vol dialogar amb l'orientació, la pista s'orienta Nord-Sud, vol ser un espai molt il·luminat, és per això que es col·loca, un fals sostre de lamel·les de fusta, que permet deixar passar la llum, però no els raigs solars. 

L'edifici es pot explicar a través de tres mirades: una llunyana (en relació amb la ciutat), una altra més propera (relació amb la plaça i el futur parc) i finalment, l'espai interior en si . La primera, ens parla d'un edifici (equipament) que vol relacionar-se amb l'entorn com una fita, la seva mida és important semblant a aquelles naus industrials dels nostres polígons, però diferenciats d'aquests per la utilització de materials més nobles, com: el formigó tintat i encofrat amb llistons de fusta, el vidre transparent i l'àcid color blanc i la coberta engrapada d'acer galvanitzat. L'edifici dóna una imatge dentada al barri de Balafia i explota la seva cinquena façana, la seva coberta, com a imatge més representativa des del barri del Secà de Sant Pere; és per això, la utilització de dos colors en el seu acabat: el negre i galvanitzat. L'edifici té la voluntat d'integrar-en l'escala de la ciutat, per a això utilitza dos recursos; el primer, enfonsar la pista i vestidors, amb el que es disminueix el volum exterior i; el segon, retardar el rocòdrom a la punta, el més lluny possible de les edificacions futures i el més proper a la cota més alta, des d'on es disminuirà la seva mida i impacte. La segona mirada ens parla d'un edifici que vol transparentar seu contingut, ressaltar el seu buit, com la seva característica més important, així des de qualsevol lloc es relaciona l'interior amb l'exterior, actuant de nit, com un llum, marcant un punt de referència en lloc. 

L'última mirada, és aquella des de l'interior, vam entrar a l'edifici per la cantonada, a peu pla, considerem aquest com el lloc ideal i visualitzem des d'aquí la diagonal, el corner del camp, la pista apareix enfonsada , dues grades: una de fixa i una altra mòbil, lligaran en forma d'escala dels dos nivells en què ens situem; d'aquesta manera, l'espectador quan surti d'aquestes, pot fer-ho de forma directa pel revers d'aquestes. La grada mòbil, al recollir-, deixa davant un espai polivalent com si es tractés d'un passeig i dirigint el recorregut cap al rocòdrom. El seu espai es pot albirar des dels miradors dels diferents nivells, il·luminant amb una llum rasant que posa de rellevància seus 15 metres d'altura. La planta superior, per mitjà de l'anell perimetral, ens permet relacionar-nos amb el futur parc i la ciutat. El gimnàs- aules es tracten interiorment com un mirador cap al pavelló, la seva situació al sud gaudeix de les millors vistes de la Seu Vella. Els vestidors se situen al soterrani, però això no serà un inconvenient per acostar la llum a aquests per mitjà d'uns lluernaris.