Museu del Medi Ambient i el Clima

Toni Gironès

Des de la cara Nord de l altiplà de Gardeny i mirant de Oest a Est, l horitzó és serè i ben il·luminat, sobretot els dies que bufa ponent, un vent constant, sec i càlid que acarona la pell. Es un aire net que ve de les terres de la Franja i que, en aquests dies, amb el sol del matí, són visibles. Al Nord i més a prop tenim els Pirineus i si girem cap a l Est l aproximació i el diàleg amb el turó de la Seu es farà present. Gardeny, un turó que a 30m sobre la ciutat i el riu permet gaudir de diferents horitzons. Enmig de l aridesa de la gran esplanada i en primer terme, una primera bassa d aigua i un bosc de màstils (suport d aparells de mediació de temperatura, vent, humitat..., i fins i tot, d algun niu de cigonya) ens acull, entrant en una nova escala més propera a l home. Una gran plaça que sis metres més avall funciona com a intercanviador entre escales i programes, se ns presenta com la porta del museu. Una mica més enllà i amb la Seu al fons, notem com l aire refresca, noves olors apareixen i un petit, penya-segat ens descobreix el bosc, els ocells, l aigua... l oasi. En moviment circular i concèntric canviem gradualment de cota; arrecerats del vent de ponent i acollits pel nou espai podem entrar o bé seguir per l exterior. Creuem per una de les quatre cantonades, descobrint definitivament i, enmig de les copes dels arbres, un canvi de temperatura, de sons, d olors i de colors... Una nova atmosfera ens embolcalla, i entre llums i ombres ens adonem que el so de l aigua fa una estona que ens acompanya. Baixant per una escalinata o per unes rampes d estructura paratífica, arribem a una tercera esplanada, on tornem a notar una lleugera brisa de ponent que fa parlar la vegetació que ens envolta. Enmig una bassa / dipòsit que acumula la pluja i és font de vida (sabaters, caps grossos, granotes...) Gaudint d un passeig hem arribat a La Mariola , creuant-nos amb altres persones del barri que utilitzen aquests espais per anar al nou museu que avui s inaugura. La interacció amb el programa del nou museu, permet articular la transició entre les parts, gaudint de sensacions i continguts mediambientals i climàtics diversos, desdibuixant els límits entre interior i exterior, entre espai públic i museu, entre secà i regadiu. Projectant perquè tot tingui un sentit en un sistema format per un entramat inseparable entre la natura i les trames de l existència. Identificant l especificitat del lloc com a arquitectura genuïna. Re-seguint i re-mirant una anàlisi que e