Casa Lucas

Situada a Almacelles, municipi proper a Lleida, la casa es situa a la frontera entre el món urbà i el camp, a la cantonada de l'illa a la qual pertany. El programa és l'habitual d'un habitatge, es desenvolupa en una parcel·la de 400m2, 20m2 x20m2, en tres volums, garatge, zona de dia planta baixa i zona de nit planta primera. Procurem ser fidels a l'orientació, ens trobem en un clima molt fred a l'hivern i molt calorós a l'estiu, amb fortes contrastos de llum i la possibilitat de ubicar-se amb la llibertat que et dóna un habitatge unifamiliar, ens permet orientar les peces per obtenir el màxim aprofitament, així els dormitoris es situen a l'est, el menjador estar al sud i l'estudi al nord, deixant a l'oest per peces de comunicació o lavabos. En l'origen del projecte, busquem idees de simplicitat i abstracció, vam crear una volumetria clara, com si d'un moble es tractés, componem amb volums, diferenciats per la utilització de diferents materials, així la planta baixa, és de formigó encofrat amb taulers de fusta, confonent-se amb la tanca, el garatge de fusta, de la mateixa mida de l'encofrat i finalment la planta primera metàl·lica d'acer oxidat (ventilada), amb fusteria a pell, emfatitzant la cantonada amb la volada. El formigó simbolitza solidesa, textura, robustesa, contraposant-se al vidre, tens, delicat i fràgil de la sala d'estar o de l'escala, tots dos representen la dualitat, presència i absència. A l'interior se segueix el mateix criteri, terra de pedra quarsita a la zona de dia i sòl de fusta industrial de roure a la zona de nit. La nostra idea era treballar amb materials nobles, amb un bon envelliment, materials primaris, poc elaborats, sense excessives manipulacions industrials, tant a l'interior com a l'exterior, ens sembla interessant treballar amb la idea que l'obra l'acaba el temps, l'atzar , de no ser un producte acabat perfecte, és per això que utilitzem materials d'elaboració artesanal, formigó o acer polit, el qual el oxidem amb aigua de mar i el pas dels dies. Les cobertes també segueixen el mateix criteri dels seus volums, a les zones de formigó, són de grava de color gris i en la caixa d'acer color marró (grava rovellada).