Cap 11 de Setembre a Lleida

Situat al límit de la ciutat construïda, mirant cap a la ciutat futura. Immers en uns volums d'habitatge amb els quals no podrem competir, però si acabar de cosir la poma. Intentant aprofitar l'avantatge de la proximitat al carrer, l'horitzontalitat, i en la distància la curiositat que provoca el reflex, teló de fons de les noves edificacions, que es col·loquessin perpendicular a la nostra. Planta i volum - Recordem que la missió d'un Centre d'Assistència Primària (CAP) és condicionar un espai (consulta) perquè es produeixi la trobada metge-pacient, i tota la resta del programa gira al voltant d'aquest fet. Així utilitzem aquests espais servidors per protegir l'exterior el volum de maó vitrificat blanc on se situen les consultes, que s'obren al pati interior a través de grans finestrals apaïsats. La llum reflectida en el color lleugerament groguenc de la paret oposada proporciona una sensació càlida a aquest interior. Aquesta mateixa paret és la que recorre el límit del solar i apareix com a punt de referència del nostre àmbit. El volum resultant, amb una secció esglaonada en direcció al pati que es fa palesa en la façana nord-est, és el resultat d'aquesta introspecció. La decisió de col·locar els espais que són d'ús exclusiu per al personal del Centre, així com la zona d'instal·lacions, en una estreta tercera planta permet tres coses: - Millorar en una planta nostra escala respecte al desmesurat entorn. - Augmentar el pati. - Separar clarament la zona pública (1ª-2ª plantes) de la privada (3a planta). -Materials - Pell visible, color, llum reflectida... Imatge - Abstracta i precisa. Unitària i complexa. Subjectiva cap a l'exterior i pragmàtica cap a l'interior. Desordenadament ordenada. Una pauta horitzontal serveix per a la successiva col·locació de mòduls de diversa dimensió i material. Quatre dimensions x 6 materials (2 en vidre + 4 en alumini) ofereixen 24 possibilitats, gairebé un alfabet, el que permet compondre-escriure pràcticament qualsevol cosa (aquesta memòria utilitza 24 lletres). Un pretext per convidar a pensar el lector-observador.