Campus Etsea

L'edifici es desenvolupa en planta baixa més dues plantes pis, amb una dimensió, com la del solar de 62x14 metres. Situat a la zona sud del campus universitari, es caracteritza per estar situat perpendicularment i en cantonada amb l'edifici confrontant, tancant un espai generat per diversos volums. La nostra idea parteix de la decisió d'acabar de cosir el recinte, atenent especialment a la connexió amb l'edifici veí, filtre amb l'espai posterior, amb la voluntat de treballar amb una idea de conjunt, tant des del punt de vista volumètric com cromàtic i de materials. El punt de partida és doncs, la voluntat de connexió amb la cantonada de l'edifici confrontant, creant a aquest efecte un porxo-pont (a la mateixa cota que aquest edifici), que ens permet visualitzar a través d'ell una visió en diagonal del recinte així com emfatitzar la longitud important de l'edifici veí. Apareix així una ranura i una ombra d'unió entre les dues construccions. Ens unim a ell en primera planta, però ens vam separar en planta segona, buscant una mateixa altura de cornisa en el gir, condicionada per les altures veïnes. L'edifici es distribueix creant dues franges: una a l'est dedicada als tallers ia les instal·lacions en planta baixa i als laboratoris en planta primera i segona, i, separada pel passadís, una altra franja orientada al sud-oest orientada a l'interior del campus universitari, on s'ubiquen els diferents despatxos i sales del programa funcional, provocant així una relació enfrontada amb els laboratoris. Les zones de relació, nuclis de comunicació i sales d'espera es disposen en els extrems, pensant en les visions diagonals, tant exteriors com interiors, del conjunt. La zona de serveis, escala d'emergència i magatzems es desenvolupa com un volum tancat en la testera de l'edifici, i va repetint en cadascuna de les plantes. És important la situació en planta baixa de les instal·lacions, tant per la seva accessibilitat des de l'exterior com per la facilitat de la seva distribució per tot l'edifici mitjançant uns armaris - conductes d'extracció que van de dalt a baix i travessen els laboratoris, ventilant a l'exterior en coberta i evitant aixecar una planta torrassa per aquesta circumstància. Som coneixedors del clima de la nostra ciutat: quatre estacions ben diferenciades, boira, calor... Tot això ens fa pensar en protegir l'edifici tant del assolellament directe i la calor extrema de l'estiu (voladís que ens permet l'entrada del sol d'hivern), com del dur sol de tarda en l'orientació oest, col·locant lames verticals galvanitzades a l'altura de la barana dels laboratoris. L'estructura, de formigó, es resol amb tres pòrtics longitudinals regulars, que es repeteixen al llarg de tot l'edifici amb una distància entre eixos de 6,85 metres. El forjat és de llosa alleugerida, amb aïllament a l'interior. El fet de situar-nos en un entorn molt consolidat en el qual predominen els materials ceràmics de color vermell, ens porta a treballar amb criteris similars, en benefici del conjunt. Així, la façana s'executa amb formigó tintat de color vermell a les parts massisses, tant exteriors com interiors (tallers i laboratoris). A la resta de l'edifici predominen el vidre, la xapa galvanitzada amb la qual executem els voladissos que emmarquen la gelosia de la zona oest, on un panell "sandwich" forma un escaquer format per xapa galvanitzada en les parts opaques i vidre de cambra transparent en les parts on necessitem il·luminació i ventilació. Aquest últim material, el vidre, també s'utilitza com a separador en les zones de despatxos dels passadissos, funcionant com un llum de llum interior que potencia l'efecte de les caixes.Es busca així construir un edifici contemporani, flexible en el temps i expressat amb materials actuals.